Skip to content

Aïllament

2010 March 12
by Enric Bou

Núria Perpinyà, Mistana, Barcelona: Proa, 2005. 215 ps.

En un poble perdut en la boira arriba un ésser de fora, un meteròleg investigador, que s’enfronta amb les dèries i limitacions d’uns habitants enfollits. És un ambient enrarit, lluny del món, però que se li assembla tant que deixa Kafka com un aprenent de la incertesa de la quotidianitat. Com succeïa a les seves dues novel.les anteriors, Un bon error (1998) i Una casa per compondre (2001), l’autora es complau en la poetització d’un univers amb procediments que són a les antípodes d’un lirisme plaent i adotzenat. Si abans ho feia amb el món de la ciencia i la investigació policiaca, o a partir d’una trama de base immobiliària, ara ho fa amb aquest xoc entre els elements externs i els d’un espai tancat, podrit, poblat d’éssers folls. A Mistana (poble o novel.la) entre boira i confusió, s’hi parla un sociolecte ben curiós: una parla hiperculta que es barreja amb una altra de nivell groller i malsonant. Imatge del món en el qual vivim? Espill dels disbarats d’una societat sense DNI? L’efecte, volgut, és potent i crea un ambient pertorbant, que ens situa ben lluny de la comoditat domèstica. Som en el reialme de la poesia. Però d’una poesia de tàctica i tècnica. “No es pot lluitar contra la bogeria; t’hi has de resignar”, ens recorda un dels personatges centrals. Així la focalització externa variable, contribueix a la manca de nucli central, a la superació de l’escriptura magmàtica, característica d’aquesta autora, en llargs cercles concèntrics que embolcallen el lector, com melodies d’un jasista de prestigi, com les estrofes d’una nova mena de poesia.

Com si l’autora s’hagués inspirat per aquella situació desesperada d’Auerbach, refugiat en l’illa de Constantinoble, deixant-se portar pels motius de la història de la represnetació de la realitat, intentant, tots dos, ordenar de manera comprensible la vida. Mistana ens proposa una obra d’art que es constitueix en un altre món ideal, contra -com diu Kundera a Le rideau- el món real fugaç i oblidable. Un text per a supervivents.

Enric Bou

No comments yet

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.