Jordi Guardans, entre la revolta i la tendresa
Crec que des de sempre, entre les
esperances del poema, hi ha […] la
de parlar per compte d’un Altre,
qui sap, potser de tot l’Altre.
PAUL CELAN
Deia Paul Celan a «Der Meridian» («El meridià»)1 que la poesia no és un lloc concret en el mapa de l’imaginari i de la ment del ser humà. É s, més aviat, com un meridià: una línia al mateix temps certa i inexistent, que indica una direcció a través de molts territoris. Sobre aquesta línia a cadascú li és donada la possibilitat de dibuixar el propi camí vers aquell saber i aquell sentir que semblen més llunyans de qui és envoltat per (i perdut en) la societat del soroll i la superficialitat. Aquesta és una imatge que em sembla del tot justa per referir-me a la poesia de Jordi Guardans. Un poeta que ha aconseguit, en uns pocs llibres i en una controlada dicció, construir un món personal allunyat del sometent, de la crida de modes i escarafalls de capelles. Ha emprès un camí a la recerca d’un absolut relatiu, ja que vivim en un temps d’incertituds, de canvi i crisi, i les alegries cal controlar-les. O dominar-les. Però la recerca constant és, sens dubte, un primer tret característic del món d’aquest poeta. Una…
1 «Der Meridian» és el títol del discurs que el poeta Paul Celan pronuncià el 1960 en l’ocasió de rebre el Premi Büchner. En versió de Jordi Ibáñez, fou publicat a la revista Arc Voltaic.