Skip to content

Tres viatges

2010 March 19
by Enric Bou

Josep Piera, A Jerusalem Barcelona, Edicions 62, 2005, 158 ps.

Aquest darrer llibre de Josep Piera, Jerusalem, completa un llarg recorregut que l’ha portat amb excuses i raons diverses, amb velocitats i atencions complementàries, a fer el gir del Mediterrani. Els quatre cantons, la diversitat de cultura en la unitat d’un paisatge i un ritme, han estat evocats en alguns dels seus llibres anteriors, com ara, Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), o Seduccions de Marràqueix (1996). Ara les seves passes s’han adreçat vers Terra Santa, una destinació tradicional del pelegrinatge religiós mundial, per a tres de les grans religions, i de llarga tradició en la literatura catalana. Tot plegat li imposa un repte potser més difícil que cap dels anteriors viatges i aquest fet plana damunt tot el llibre. En una primera reacció podem dir que és un llibre estrany. Perquè Josep Piera escriu un relat amb intrusions ficionals, que no és exactament un nou viatge a Terra Santa. Clar que ben pensat, cap no ho és, perquè és un lloc al qual no s’hi pot anar. La “terra” és tan forta allí, tan marcada per la ideologia lligada a l’espai, que cega el viatger i no li deixa veure la realitat real, com li va passar a Costa i Llobera, M.A. Salvà o abans a Jacint Verdaguer. El llibre de Piera és un viatge triple. El primer és als altres llibres de viatge a Terra Santa. Comença en la terrassa d’un bar i en una llibreria: conveses i lectures, que són a l’origen del plagi necessari que arrossega qualsevol bon llibre de viatges. No viatgem sense referents sinó sempre a l’encontre (o fugint) d’algun avantpassat. De fet, el primer viatge, frustrat, anuncia l’últim: creua el Mediterrani en un hotel flotant “saludable residència de jubilats”. El segon a l’onze de setembre que és vist en directe a la TV en la cambra d’un sanatori durant la teòrica redacció del llibre sobre Terra Santa i l’intent d’evocació del viatge que va fer l’any 1999, però es converteix en una reflexió espantada sobre l’efecte dels atemptats del 2001, i la guerra a l’Afganistà que els va seguir. El tercer viatge és a la malaltia. Josep Piera en una residència d’ancians, recuperant-se d’una malatia, voltat de gent moribunda.

Verdaguer en el seu notable Dietari d’un pelrgí a Terra Santa confon, sobreposa, els espais visitats amb els textos bíblics llegits. De manera semblant, a Piera li costa de veure Jerusalem i es deixa guanyar pel pes del conflicte entre palestinians i israelians. Tants camins duen a Jerusalem. Tantes raons per anar-hi. La prosa tranquil.la i elegant de Piera és útil, en la part final, per concentrar el diari del viatge i de l’escriptura del viatge. Escriu mentre cauen les torres bessones i aquest fet contamina el record i converteix Nova York en la nova Jerusalem.

Enric Bou

No comments yet

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.